|
|
|||||||||
|
|
|||||||||
|
|
|||||||||
|
Sensibilitat,
sostenibilitat, racionalitat, i estima per tota la Natura, han
anat forjant projectes com els que aquí us mostrem.
Triptic http://arquitectes.coac.net/ecoarqgabibarbeta/
ESCOLA BRESSOL AL RIERAL.STA.EULALIA DE RONÇANA (MÉS INFORMACIÓ)
Tesis Doctoral “Mejora de la Tierra Estabilizada” http://www.tdx.cesca.es/TDX-1105102-161519/index_cs.html
amb real
player rtsp://video.coac.net/videos/salud_i_habitat/241106_12.rm http://www.coac.net/COAC/agrupacions/aus/salud_i_habitat/salud_home.htm Bibliografia
i assignatura UdG Construcció
en Terra http://revistas.javeriana.edu.co/sitio/apuntes/sccs/plantilla_detalle.php?id_articulo=171 Red
científica Construcción tierra http://www.edificaciontierra.org/construtierra_red.html Geometria
Sagrada ( ARTICLE)
Ecomaterials http://www.anna-heringer.com/index.php?id=39 http://www.ecosur.org/content/view/449/594/ http://www.hyperbrick.com/esprinci.htm http://entertainment.webshots.com/slideshow/574213004ThnWAt;jsessionid=abcWh7n6mKKsl_hiieyns http://www2.csostenible.net/ca_es/productes/guiadaproductes/Pages/subhome.aspx 1. Materials Ecobioconstructius Sostenibles basats
en la Recuperació de les Tecnologies Tradicionals autòctones.
La harmonia i equilibri ecològic en
l'ús de materials de construcció porten intrínsecament a la trobada entre
la bellesa i saviesa de l ‘Univers,
per sobre de la presumpció humana de crear. L’ Arquitecte actua com a canal
integrador de diverses solucions tècniques, principalment entorn al problema habitacional Mundial , minimitzar
el consum d’energia i les emissions de
CO2 , per a projectar una Arquitectura
més saludable i respectuosa amb el Medi Ambient i els Éssers Humans. El
desenvolupament tecnològic e industrial d’aquest últim segle ha representat
un nou contacte amb noves classes d’energia com la electricitat o la nuclear,
materials com l‘amiant, o les quasi 50.000 substàncies químiques presents a
les nostres llars provinents dels materials de construcció, materials de
decoració i neteja. Just ara comencem a conèixer com repercuteixen en la
nostra Salut i en la de la Terra , la qual cosa també es responsabilitat
d’Arquitectes i Constructors.
Aquesta visió tan global, és la que
permet analitzar, abans de prendre una decisió , per exemple, sí un element
el podem realitzar de fusta o no. Per a saber-ho hem de conèixer llur
procedència, sí en la seva extracció no es supera la seva capacitat d’autoregeneració, l’impacte
ambiental que es produeix en tot el seu cicle de vida (ACV) [1],
sí ha hagut un consum excessiu d’energia en el seu transport i
distribució, o sí es una tecnologia apropiada a una certa cultura i clima ,
etc.,. És evident que això ens dirigeix a no utilitzar fustes tropicals al
nostre país, o que no es totalment sostenible importar frondoses americanes
per la despesa energètica emprada en el seu transport. Per això en la sostenibilitat
arquitectònica destaca enormement la resolució dels projectes a partir de lo
“ autòcton”, recuperant i millorant moltes tecnologies tradicionals. Però no
hi ha que oblidar que les noves tecnologies van desplaçar amb certa raó de
durabilitat a las tradicionals , per la qual cosa hi ha que ésser realistes,
una veritable alternativa constructiva sostenible ha d’estar d’acord amb el
grau obtingut per la tècnica i la qualitat de vida actual. Es absurd
pretendre que la gent continuï revocant els seus murs de tova o cal anyalment
després de les pluges, o no pugui en alguns casos eliminar insectes i
paràsits. La conseqüència ha estat l’ utilització massiva en els Països del
Sud de tecnologies inapropiades e insostenibles pròpies de los Països del
Nord, i en aquests últims s’utilitza massivament materials nocius, difícils
de reciclar i amb gran càrrega energètica, desplaçant als materials de la zona
i al seu saber popular. La tasca no és fàcil ja que implica
requestionarse qualsevol tecnologia, material o solució arquitectònica en
cada cas, per a cada persona , cultura , lloc o situació socioeconòmica .
Això implica una base cognoscitiva científica sobre les noves tecnologies i
materials ecobioconstructius sostenibles , com la Terra crua ( tapial, BTC,
tova), la Fusta, el Bambú, la Pedra, la Cal, el Guix, els Ciments naturals ,
els residus amb activitat putzolànic , per a millorar-los i convertir-los veritablement
en alternatives de qualitat al greu problema mundial de la vivenda.
1.1.1.
Materials
ecobioconstructius sostenibles
Entre les tecnologies adequades al nostra clima i
recursos autòctons, amb poc consum d’energia, reciclables, i bones prestacions
de transpirabilitat i aïllament , sense toxicitat de cap mena, destaquen: - Formigons de terra estabilitzada i tapials - BTC.Blocs de terra o runa comprimida amb premsa
hidràulica. En aquest moment es pot trobar en el mercat el BTC.Bioterre comprimit
amb sistema hidràulic i que representa un dels materials de construcció amb
menor consum energètic i impacte
ambiental - aïllament amb suro natural triturat, borra de
paper reciclat,... - fusta reciclada o d’arbres autòctons - cobertes amb “volta catalana” o cúpules - armat amb fibres de bambú autòcton - pintures naturals sense dissolvents tòxics - canonades d’aigua amb materials reciclables i més
saludables - minimització de la presència de metalls i de
materials amb gran consum energètic en la seva fabricació. - Utilització d’aglomerants com el guix, la calç, i
ciments naturals. 1.
Morters de
Cal
Els morters que utilitzen la cal com aglomerant han perdurat en el temps per les seves bones prestacions arquitectòniques de resistència química i física, i per les seves facilitats i simplicitat que presenta en el procés de fabricació. A més actualment destaquem la seva permeabilitat al vapor. Aquesta transpirabilitat el fa un material més adequat bioconstructivament que el ciment pòrtland. Encara es justificable la barreja de sorra calcària, amb cal i una mica de ciment blanc segons P.Hung. La seva alcalinitat la converteix en biocida, garantint la salubritat de les nostres parets. 2.
Els ciments
La seva fabricació és extremadament consumidora de l’energia i a demés origina residus de pols i gas, en canteres que provoquen un gran impacte ambiental. Provoca problemes en els pulmons per inhalació i en contacte amb la pell causa irritació i cremades . La bioconstrucció aconsella utilitzar ciment blanc, ciments naturals ràpids, ja que el seu índex de radiació es menor. El seu alt impacte ambiental implica que la seva utilització deuria restringir-se a elements estructurals amb un disseny de secció optimitzada i allargar la seva durabilitat al màxim amb continguts de 300 kgr/m3 en els formigons i sense presència de ferro . 3.
La fusta.
El cicle de vida natural de la fusta redueix l’efecte hivernacle al convertir el diòxid de carboni en oxigen i glucosa a través de la fotosíntesi . Es realment energia solar pura acumulada en forma de biomassa. A més les fulles redueixen la temperatura ambiental i l’albedo. Només en la petita Suïssa s’estima que l’increment anual de fusta es de 6,5 milions de m3, 12 m3 per minut, el fet demostra que és un recurs renovable i així es certifica actualment amb segells com el FSC o el PEFC. Les seves característiques tècniques son: aïlla de 5 a 10 vegades més que el formigó i 1500 vegades respecte a l’alumini. Per la seva gran superfície específica, 200m2/cm3 transpira molt be, regula la humitat i es regenerativa. Es poc radioactiva (edifici de fusta: 80 milirehms/any, edifici de formigó 204 mr/any). No filtra ni descarrega els ions d’oxigen tan necessaris per a la vida. Els seus petits ions enriqueixen l’aire netejant-lo de partícules de pols i de bactèries. Les superfícies de fusta no es carreguen electroestàticament. La fusta no tractada, o la que ha sigut tractada amb productes naturals, no contenen productes tòxics. Per això per a mantenir aquesta qualitat en els derivats manufacturats , s’hauran d’utilitzar adhesius bituminosos naturals, magnesita càustica, cola vegetal, cola d’ossos i cola de llet, sobretot cal evitar les coles fenòliques i las de ureaformaldehid. Es un material versàtil per el seu bon comportament estructural, tant a flexió com a compressió permetent-li ser utilitzat en elements lineals o superficials, tant en estructura, façanes, coberta, tancaments. Pot inclòs ser utilitzada en la matriu d’altres materials d’origen mineral, en forma de serradura, viruta o armat: totxanes refractaries, panells aïllants ( Heracklit, Celenit), encofrats perduts (Fixolite), els Formigons Terre-Paille o Leimbau La seva resistència al foc es més alta de lo que es pensa, ja que la combustió no provoca col·lapses com passa en les estructures d’acer , així ho demostren els índex de sinistralitat als EE.UU. L’ús il·limitat de la fusta per a la construcció sols troba una barrera en la disponibilitat sostenible del material i la certificació de la seva procedència i explotació. 4.
El suro
Es un material natural constitutiu de l’escorça del l’alzina surera /quercus suber[2]. Es un excel·lent aïllant tèrmic (pes específic tipus tèrmic Standard 95-140kg./m3, conductivitat tèrmica 0,033/0,035 kcal.m/m2ºC/hr. a 20ºC/105kg/m3), i acústic (pes específic tipus acústic 85-100kg./m3), gràcies al contingut de l’aire de la seva estructura cel·lular, un cm3 conté 40miŀlions de porós. Es un corrector acústic polivalent i amb major densitat es un extraordinari aïllant a les vibracions (pes específic tipus vibràtic 170-190kg./m3), sense presentar deformacions permanent sota càrrega. Té un avantatjós e insòlit comportament davant la humitat, ja que no absorbeix aigua per capil·laritat, i en volumen es < 3%. a més te la propietat bioconstructiva de ser molt permeable al vapor d’aigua: 2-6gr. cm./24h. m2. mm Hg. Utilitzat en trossos, el suro és un material absorbent de les radiacions (Schröder-Speck). La seva estabilitat dimensional es molt gran (<0,3% a 22ªC; 50% Hr a 32ºC; o 90% Hr). Te un avantatjós comportament al foc ja que és difícilment combustible, amb una temperatura límit d’utilització fins a 100ºC, i no es desaglomera ni deforma en aigua bullint. Presenta una gran resistència a los agents químics, no se desaglomera ni deforma en ClH a 100ºC. No és atacable por insectes, paràsits i microorganismes. S’aplica fàcilment i el seu us és econòmic, el seu sistema de fabricació està avalat por tecnologia moderna i controls de qualitat. Té una durabilitat excepcional. 5.
|
|||||||||
|
|
