Millars i Corts de Pallars - Erica erigena
Arbutus unedo
massís del Besori, diverses dates i llocs


El ben conegut arbocer apareix en diversos llocs del massís, ací i allà, on les condicions edàfiques i d'humitat ho permeten.

És un arbust o arbret de gran valor ornamental i ecològic. Aspecte bonic. Fulles grans, d'un verd intens (més fosc quan madures, més clar en les naixents), coriàcies, que recorden a les del llorer. Tiges jovenívoles rogenques. Flors grans blanquinoses. Fruits grans, carnosos, que es poden menjar, apreuats per la fauna. La seua abundosa fullaraca crea sòls d'òptima qualitat. Pot arribar a fer-se prou gran i alt. La soca vella es clavilla longitudinalment - de manera semblant a Juniperus oxycedrus, dit sia de passada-.

Prefereix llocs amb sòls profunds o bé ombrívols, encara que jo l'he trobat ben present en una cresta de lloma assolellada de Picassent (ja fora de l'àmbit del massís), sembla que degut a la riquesa del sòl o a factors ecològics desconeguts. De moment no tinc fotos d'aquest indret, tot arribarà. La veritat és que no he fet fotos de tots els llocs on l'he vist, ja que l'arbocer és rar però no infreqüent.




Picassent, 6-VII-2006. En llit de barranc, amb exemplar jove creixent sobre la roca calissa.

Llombai, 9-II-2008. En antic conreu de secà, exemplar petit
obrint-se pas
entre Erica multiflora.
Llombai, 2-VI-2007. En el matollar alt d'obaga.


Alfarb, 13-I-2007. Sobre secà abandonat, en la plana alta del massís de la Falaguera.