Iàtova - El Montrotón

Hem visitat un massís que s'estén de llevant a ponent al sud del casc urbà i a poca distància d'ell, només en creuant la rambla de l'Horteta que drena la vall. Té accés rodat per una pista asfaltada que el travessa de banda a banda, i a més és recorregut per diversos senders, en discutible estat de conservació, senyalització i homologació. En tot cas, les rutes comencen en el cementeri del poble.

El massís, de patent personalitat visual, té dues zones ben diferenciades: la que podríem anomenar “cresta”, que s'estén longitudinalment per les cotes més altes, i la zona de carrascar i pineda de l'obac. Entre ambdues, una gran paret vertical calcària prou contínua fa de separació entre tots dos ambients. La vegetació de la primera de les dos zones és prou anodina, per dir-ho així. No obstant, en farem uns quants comentaris.

Primerament, pujant pel camí asfaltat des del rierol que recorre la valleta cap amunt per l'obaga, podem veure algun peu de Crataegus monogyna i de Rosa canina vora camí.

Plantes de la zona cresta:

Matollar característic: molt freqüent Quercus coccifera, prou freqüents Pistacia lentiscus, Erica multiflora i Rhamnus alaternus, però és molt rar Chamaerops humilis (només n'he vist un exemplar i era molt prop del coll per on travessa la pista). En canvi, hi sovintegen Coronilla minima subsp lotoides, Sedum sediforme, Rhamnus lycioides (però no hi és Rhamnus borgiae pel que fa al rocam). Thymus vulgaris, present. Lithodora fruticosa: esparsa
Stipa tenacissima: prou freqüent
Thymelaea pubescens: només en el primer tram des del coll
Sideritis angustifolia (subsp. angustifolia, es suposa): id id
Daphne gnidium i Nerium oleander: id id
Hedysarum boveanum subsp. europaeum: només en el tram mitjà-alt, on és prou freqüent
Quercus ilex subsp. rotundifolia: només uns pocs peus més o menys grans (sempre arbustius), en marges de conreus
Digitalis obscura: present en rodals
Uns pocs exemplars de Pistacia terebinthus, a l'ombra de pins
Uns quants peus de Pinus pinaster, no tots en els mateixos indrets
Un rodal rocallós amb exemplars d'Erica terminalis
Només en la part alta: dos petits rodals de Dictamnus hispanicus, propers, amb només dos exemplars cadascun
Uns pocs exemplars de Sideritis incana subsp. (a determinar en la floració!), esparsos
Molt freqüent: Genista valentina
Prou freqüents: Linum suffruticosum, Juniperus oxycedrus
Vist un peu, molt petit, de Juniperus phoenicea
Alguns exemplars d'Osyris alba
Localment present o freqüent: Erucastrum virgatum subsp. brachycarpum
Un exemplar de gramínia avenoide desconeguda
Guillonea scabra: esparsa, però localment freqüent
Cistus salvi(i?)folius: id id
Genista scorpius: id id
Carduncellus monspeliensium: id id, més rar que els precedents
Phillyrea angustifolia: només vist un exemplar

Plantes de l'obac:

Sobre el rocam, principalment Chiliadenus glutinosus i Teucrium thymifolium. Una Silene vista (mellifera o semblant) i algunes Scrophularia tanacetifolia, d'aparença seca per l'estiuatge.
A més, les lianes habituals (Smilax aspera, Lonicera implexa, Clematis flammula? Hedera helix subsp. rhizomatifera). Relativament freqüent Osyris alba.
Arbutus unedo, Fraxinus ornus, Quercus ilex subsp rotundifolia, Pistacia terebinthus, Cytisus heterochrous (=Teline patens), Viburnum tinus, ... i d'altres que s'aniran descobrint de mica en mica, car jo encara no he baixat per allà. Les dos primeres espècies (Arbutus i Fraxinus) s'atreveixen en la meitat nord de la zona-cresta, ocupant peus de mur de pedra seca entre conreus.

Es recomana:

- sanejar les àrees que presenten el fenòmen d'”esclat de pi blanc” (Pinus halepensis) [veure fotos més avall], tot deixant només peus separats una distància raonable que els permeta de créixer en alçària i grandària, amb bona formació de copa
- controlar la superpoblació d'Ulex parviflorus i Cistus albidus (típiques brolles post-incendi): tombar a terra els exemplars secs per fer més transitables les parts "infestades", i alhora facilitar la circulació humana (en cas d'incendi, sobre tot) i animal
- propagar Quercus ilex subsp. rotundifolia per la zona de cresta i de solell fent servir llavor collida la tardor d'enguany (octubre-novembre) de peus de la zona (cal seguir un protocol de semat que afavorisca l'establiment de les plàntules!)
- introduir Quercus faginea en llocs favorables del carrascar de l'obac, sense malmetre els peus existents de Quercus ilex i Fraxinus ornus. Probablement, els exemplars més propers es troben al barranc de la Peñuela però la producció de llavor hi deu de ser ben migrada
- crear un itinerari a peu per la part alta de la cinglera (vistes excelents), i un altre per l'interior del carrascar, al peu de la cinglera. Poden ser utilitzats per caçadors i senderistes, també amb fins educatius i fins i tot en la lluita contra incendis (tota la zona ha patit algun incendi la dècada dels 90, si no vaig tort)