L'arnall (o gavó salat) és un arbust baix propi de sòls contenent sulfats (terres gipsíferes). En totes les meues eixides per la zona central-oriental de la província de València, només he trobat una única població, en concret al terme de Montroi (estiu de 2006). Es localitza en una àrea molt petita que es redueix a una parcel·la sense arbres enmig d'una zona de conreus reconvertida en els anys 80 a tarongerars. S'hi observen uns pocs exemplars grans així com, més abundosos, de mitjans i xicotets, el que vol dir que l'espècie està en fase de recuperació, refent-se després d'haver passat per una fase de quasi desaparició. De tota manera, l'espècie en principi hauria de distribuir-se per una superfície molt més extensa al llarg de tota la Vall dels Alcalans, degut a l'abundància local de sòls sulfatats de la facies Keuper. No tinc coneixença de citacions d'aquest tàxon en la franja prelitoral valenciana. Per tant, aquesta localitat hauria de protegir-se, i al mateix temps fomentar-se el conreu de l'arnall, per diverses raons:

- l'arnall pot assolir grandàries i cobertures de sòl relativament grans, protegint-lo així de l'erosió. Cal recordar que els sulfats resulten tòxics per a moltes espècies, per la qual cosa els sòls "d'algeps" presenten generalment menys cobertura, tanta menys com més alt és el percentatge de sulfats.

- es tracta d'una lleguminosa, família vegetal ben coneguda per la seua capacitat de fixació del nitrògen atmosfèric, el qual pot aleshores passar al sòl que s'enriqueix en un element fonamental per al desenvolupament de les plantes en general.

- posseeix fins i tot valor estètic, pel seu port i fullam i en especial per les nombroses i petites flors, d'un delicat to rosat o liliaci, les quals fa en plena xafogor estiuenca. Els fruits són llegums xicotetes i apegaloses.

Es recomana, per tant:

- protegir l'indret, de la manera que siga més adequada;

- divulgar l'existència i propietats de la planta, incloent un protocol de propagació validat que siga fàcilment aplicable. Fer arribar la informació a la població local (llauradors, pastors, propietaris d'habitatges diseminats, escolars, ...). Incloure el tàxon en les activitats del Dia de l'Arbre i les de formació mediambiental.

Els exemplars trobats corresponen a la subespècie angustifolia (Ononis tridentata subsp. angustifolia), anomenada per altres autors com varietat edentula (Ononis tridentata var. edentula).

Les fotografies van ser preses els dies 29/07 i 20/08 de 2006.